O pasado luns 24 de febreiro, ACGB participou no acto que a Plataforma per la Llengua organizou no Parlament de Catalunya en conmemoración do Día Internacional da Lingua Materna, e como celebración dos 10 anos da creación da Xarxa Associativa de la Immigració que dinamiza a Plataforma. No acto presentouse o vídeo do manifesto “El català, llengua comuna“, no que tamén participa unha das nosas socias.
A continuación, recollemos a intervención do compañeiro Suso López, que participou no acto en representación da ACGB:
“En nom de l’Asemblea Cultural Galega de Barcelona, gràcies a la Plataforma per la Llengua per la seva invitació a aquest acte i gràcies també al Parlament de Catalunya per acollir-nos aquesta tarda.
O galego, a nosa lingua mai, és una de les 250 llengües que es parlen a Catalunya. Ens sentim orgulloses de que el futur d’aquest pais, ara mateix en un moment crucial, també es construeixi en gallec de la mà de persones com l’Anxo, el Iago, la Salomé, el Roi, el Xurxo, l’Helena…
Totes elles formen part, com jo mateix, de l’Asemblea Cultural Galega de Barcelona, un projecte associatiu autogestionat que és el paraigües sota el que creixen i treballem un grapadet d’entitats lligades a les identitats gallega i catalana que lluiten per reforçar els lligams i les xarxes entre les persones i els col·lectius davant l’individualisme.
Des del nostre naixement tenim present el compromís amb la realitat social i política de Catalunya i entenem que estimar i defensar el gallec és estimar i defensar el català. De la mateixa manera que el català és la nostra llengua, cremos que o galego tamén é a vosa lingua e parte do patrimonio cultural de Catalunya e da súa xente.
“Somos irmáns e irmás nunha mesma loita: a defensa das nosas linguas, de les nostres llengües, galego e catalán, como columna vertebral da nosa construción como país, com a poble”. Aquest era l’inici del nostre manifest del dia de les lletres gallegues i catalanes que vam celebrar el passat disset de maig del 2013. Una declaració de voluntats que defensem de manera ferma.
Per això quan s’ataca la pedra angular de l’aprenentatge d’un idioma: en aquest cas un patrimoni pedagògic com és el model d’inmersió al sistema educatiu català, ens col·loquem i ens col·locarem al costat de la majoria d’aquest poble que treballa i lluita per mantenir el català en el lloc que li correspon a les aules d’aquest país.
Defensem l’escola en català, do mesmo xeito que defendemos a escola en galego, perquè creiem fermament que aquesta també és la nostra llengua. És la nostra llengua d’acollida, la nostra llengua comuna. És l’idioma que ens uneix a tots i a totes, un element clau de la vertebració social i cultural del país i una eina bàsica d’integració sempre i quan la conquesta dels drets llingüístics vagi acompayada dels drets socials. Per això hem de lligar la feina de defensa de l’idioma, ja sigui aquí o a Galícia, a les lluites feministes, ecologistes, per una vivenda digna o per una educació i una sanitat públiques i de qualitat.
Des de la nostra experiència, com a persones nouvingudes que hem adoptat el català com llengua pròpia, tenim l’obligació de demanar a les administracions públiques que no es doni ni un pas enrera en la defensa de l’idioma. Cada persona que arribi a Catalunya ha de poder aprendre el català i és obligació dels poders públics, locals, provincials i autonòmics, facilitar aquest aprenentatge, que tothom que vulgui apropar-se al català ho pugui fer.
Acabem amb les paraules del Celso Emilio Ferreiro, poeta gallec que ens recorda que la feina no només és de les administracions. Com a ciutadans i ciutadanes tambén tenim un compromís amb la terra i el seu idioma. Una tasca ben senzilla: la millor defensa que podem fer de la llengua és parlar-la, escriure-la, ja sigui a casa, a l’escola, a la feina, a les xarxes socials, amb els amics i amigues i amb la parella.
Deia el Celso Emilio:
O povo quere terra / coma Anteo na fábula./ A terra quere povo /para ser fecundada. / Nunca virá de fóra / remedio ou esperanza.
Gràcies, grazas, per ajudar-nos a fer del català la nostra llengua. Sabede que o galego tamén é a vosa lingua.”
ACGB 